INPUTMAP
Architectural research stage operating at the intersection of culture, politics and the digital environment.
INPUTMAP
About
Editorial Work
Blog
Contact
©2011-2024 INPUTMAP
Architectural research stage operating at the intersection of culture, politics and the digital environment.
INPUTMAP
About
Editorial Work
Blog
Contact
©2011-2024 INPUTMAP
“Cedric Price. Pensar l’impensable”
Texto de Leonardo Novelo publicado el domingo 18 de Mayo de 2014 en el suplemento dominical RAR del Diari ARA.
Fa anys, les coses que realment importaven eren unes altres. I en el Londres de la postguerra, aquell on Cedric Price (1934-2003) es va enamorar d'Eleanor Bron, algunes accions arquitectòniques acabaven per convertir-se en obres de significació. Per exemple, pensar les formes en què l'arquitectura podria acceptar els canvis susceptibles en el temps i re-programar-se podia desembocar en un projecte de planificació urbana o fins i tot en una gàbia per a ocells (L’Aviary del Zoològic de Londres). Avui, plastificats dins d'aquesta mania contemporània pel pastitx, bona part dels edificis s'exhibeixen com a flexibles, potser com a reclam per a la venda. Però en el Regne Unit dels anys 60, la generació del sentit travessava una experiència estètica; construir -i no dissenyar- la identitat d'un edifici en el plánol perforatiu, readaptable i narratiu. En aquesta aventura, també era pertinent pensar l'arquitectura en termes d'admissibilitat i diversió (Fun Palace), i incorporar-hi la possibilitat de l’indeterminació. Per a Price, projectar un edifici obligava a pensar-lo en termes d’una estructura. En ella, el més primordial era que pugués admetre modificacions en el contingut i que exhibís un apropiat ús de la tecnología que “permetria a la gent pensar l'impensable”. Un arquitecte generacional és aquell al qual copien els amics. Un arquitecte de culte és aquell que va ser provocatiu i visionari. I no oblidem que Price va treballar en un temps en el qual el debat sobre l'arquitectura era un assumpte d'importància pública, no un tema privat.
Imatges
1.
A l’esquerra, foto de l’Aviary del Zoològic de Londres. 1961 – 1965
Un projecte que té com a objectius aconseguir la major obertura i possibilitat d'usos per a tots, tant ocells com a animals. Sabent quan el projecte està suficientment incomplet, quan no és necessari més.
2.
Una màniga amb vista. Nova York. 1988 - 1989
Una màniga sobre el riu Hudson. Proposta finalista per al concurs internacional pel redisseny de la vora litoral de Western Manhattan, New York City. Formarà part de l'exposició "Lucius Burckhardt i Cedric Price, un passeig a través del Fun Palace", projectada per Hans Ulrich Orbist i presentada pel Consell Suís de les Arts Pro Helvètiques i el Pavelló Suís en el Giardini de Venezia del 7 de Juny al 23 de Novembre de 2014.